viernes, 12 de junio de 2009

Regeneración moral y estética de Fénix

Fènix o la frontisa del destí.

El mite de l’Au Fènix es pòt trobar en varies cultures, doctrines i concepcions religioses, són les creènces en el mes anllà I el temps circular les que alimenten el mite, doncs l’au Fènix mor per a tornar a reèixer amb tot el seu explendor. Podem trobar-lo citat pels sacerdots egipcis de Heliópolis, també per Herodot, els escriptors llatins Plini el Vell, Luciano, Ovidio, Séneca.

La versió cristiana la va fer Pablo de Tarso, Sant Epifanio de Salamina y Sant Ambrosi.

Segons la lleyenda cristianizada, el ave Fénix vivía en el Jardín del Paraíso, y anidaba en un rosal. Cuando Adán y Eva fueron expulsados, de la espada del ángel que los desterró surgió una chispa que prendió el nido del Fénix, haciendo que ardieran éste y su inquilino. Por ser la única bestia que se había negado a probar la fruta del paraíso, se le concedieron varios dones, siendo el más destacado la inmortalidad a través de la capacidad de renacer de sus cenizas.

Cuando le llegaba la hora de morir, hacía un nido de especias y hierbas aromáticas, ponía un único huevo, que empollaba durante tres días, y al tercer día ardía. El Fénix se quemaba por completo y, al reducirse a cenizas, resurgía del huevo el mismo ave Fénix, siempre única y eterna. Esto ocurría cada quinientos años

No hay comentarios:

Publicar un comentario